Escopiu a la closca pelada dels cretins

Escopiu a la closca pelada dels cretins és una barricada poètica que, a través de quatre veus, ens mostra la figura de Joan Salvat-Papasseit des de totes les vessants i formes poètiques que va conrear. En aquesta barricada, sorgeix l’amor, la reivindicació política i poètica, els cal·ligrames, la dansa, la melangia i sobretot l’alegria d’estar vius i de ser joves i ser feliços i ser-ho sempre i molt.