Les Variacions Bildelberg

SALA TRONO

Sinopsi

El Club Bildelberg travessa una crisi profunda. Per primer cop els seus plans de control global comencen a fallar, i les persones més poderoses del planeta no pensen tolerar que el món sigui can pixa. Ha arribat l’hora de tornar a prendre el comandament, aquest cop amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, en aquesta cimera convocada amb la màxima urgència.
Fins i tot els més rics de l’univers saben que toca fer canvis, toca fer variacions.

Comèdia

Informació pràctica

Idioma: Català

Fitxa artística

Autor — Oriol Grau
Direcció — Joan Maria Segura i Bernadas
Actors — Oriol Grau / Miquel Malirach, Alexandra
Palomo Raymond / Cristina Murillo Galimany i Albert Mora
Amb la col·laboració de Paloma Arza, Fermí Fernàndez i Montse Teuler
Música original — Enric ‘Xato’ Grau
Disseny audiovisual — Albert Rué
Maquillatge i caracterització — Always MakeUp
Disseny de vestuari — Joan Maria Segura i Bernadas
Coreografies — Alexandra Palomo i Joan Maria Segura i Bernadas
Confecció de vestuari — Hanane Laaroussi, Paloma Arza i Oriol Grau
Utilleria — Oriol Grau i Sala Trono
Construcció titella — Eudald Ferré

Cap tècnic i disseny de llums — Ramón Beneito
Producció executiva — Joan Negrié
Comunicació i premsa — Mariona Garcia
Fotografies i disseny gràfic — Albert Rué
Agraïments — Nau Ivanow, Gerard Florejachs

“La interpretación, a cargo del propio Oriol Grau, con Alexandra Palomo y Albert Mora, es trepidante. La capacidad de fregolismo de los tres intérpretes resulta a todas luces ilimitada, pues sus cambios de vestuario son constantes, jugando con la alteridad de sexos y géneros. La acción dramática tiene su base en el texto, pero tanta importancia como éste, adquieren las canciones con música de Enric ‘Xato’ Grau y el movimiento en escena, casi coreográfico.” (...) “Decir que ‘Les variacions Bildelberg’ es un espectáculo entretenido es quedarse corto. Resulta uno de los espectáculos más descarados, iconoclastas y divertidos que hemos visto en estos últimos tiempos. La Sala Trono demuestra con ello que para plantear sobre un escenario cuestiones fundamentales de nuestra vida suele siempre resultar más eficaz hacerlo desde la sátira, que desde la tragedia.”

Pablo-Ignacio de Dalmases , Catalunya Press