Un altra nit

Quan intentem explicar què és Una altra Nit, només ens surt dir que és una peça de Lu nostru. Una peça d’amor a lu nostru. 
I que és lu nostru? Lu nostru és tot allò que compartim. D’on venim i d’on no podem escapar. El que ens fa reconeixibles els uns amb els altres, el que ens pertany; el que ens defineix. 
El paisatge, l’accent, la petroquímica, la Renfe, i sobretot els records; les anècdotes; el que hem viscut junts, l’espai temporal que compartim. Les anècdotes de sobretaula. 
Una mateixa anècdota té moltes versions, cadascú té la seva i ja no n’hi ha cap que sigui veritat o mentida, segur que us ha passat mil vegades, que una mateixa anècdota la recordeu d’una manera molt diferent que les mateixes persones que la van viure, potser fins i tot de manera excloent. 
Perquè ja quasi res és veritat o mentida, o quasi tot és veritat o mentida al mateix temps. Perquè només podem recordar la ficció; la nostra ficció, lu nostru. 
Si l’Anna, la Bàrbara i jo no haguéssim nascut aquí, les nostres anècdotes, lu nostru, seria un altre nostru, seria Una altra Nit. No la que va escriure Pinter el 1969; la nostra.